EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA
PLANTES AROMÀTIQUES I MEDICINALS DEL PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT
Lloc: Casal Cultural "Can Gibert" de Monistrol de Montserrat
c/Sant Joan, 1
Perídode: Octubre 2011
Obert els caps de setmana.
Horari : Dissabtes, Diumenges i festius de 10:30h a 13:30h i de 17h a 20h.
El Parc NaturalMassís de Montserrat ofereix un paisatge únic, amb els seus massissosmuntanyencs i boscos ens endinsa en un munt de racons soleis i ombrívols on hitrobem una gran diversitat de plantesaromàtiques i medicinals.
La climatologia del Parc Natural Massís de Montserrat és del tipusmediterrani humit, amb una gran variabilitat climàtica estacional i anuald'hiverns suaus i estius calorosos i secs. Però a causa de factors d'altura itopografia, el seu clima dista molt de les terres dels voltants, donant-sel'existència de diversos microclimes i com a conseqüència, forts contrastos devegetació en espais reduïts.
Malgrat que el clima és plenament mediterrani, l'estrat arbori tan dens de l'alzina (Quercus ilex) proporciona un sotabosc una mica més humit, la qual cosa permet que hi proliferin arbustos i lianes, com ara: aladern (Rhamnus alaternus), arítjol (Smilax aspera), marfull (Viburnum tinus), lligabosc (Lonicera implexa), aladern fals (Phillyrea latifolia), galzeran (Ruscus aculeatus), boix (Buxus sempervirens), heura (Hedera helix), arboç (Arbutus unedo), etc., segons es tracti d'alzinars a les parts baixes de la muntanya, fins als 600-700 m als obacs i gairebé fins als 1.000 m al solell (alzinar amb marfull), o d'alzinars situats per damunt de la cota dels 600 m als obacs i sobre un substrat calcícola (alzinar amb boix). En aquest estatge s'hi poden trobar també algunes poblacions d'arbres caducifolis, com les rouredes, cercant els llocs més ombrívols, i fins i tot algunes teixides. Són boscos densos, gairebé impenetrables, on el caminant queda sovint atrapat entre lianes i arbustos punxants.
En els solells de l'estatge de l'alzinar amb marfull, amb sòls calcícoles i poc profunds, s'hi fa la brolla de romaní i el bruc d'hivern. L'aromàtic romaní (Rosmarinus officinalis) s'acompanya de la popular farigola (Thymus vulgaris), el bruc d'hivern (Erica multiflora) i, de vegades, d'algun pi blanc (Pinus halepensis). I encara, als cingles de migjorn, no és difícil trobar poblacions de te de roca (Jasonia saxatilis).
